A la postguerra, en una economia de subsistència, els llibrets de butxaca de l’editorial Bruguera —anomenats bolsilibros: aventures a tot tren amb històries autoconclusives de tots els gèneres— van ser una finestra de la cultura popular a mons allunyats de la grisa realitat de la majoria dels lectors. Arribaven al quiosc amb una tipografia diminuta i paper de mala qualitat aprofitat al màxim, però els qui havien perdut la Guerra Civil veien el color viu d’aquelles cobertes i aspiraven a llegir-ne l’interior com una promesa de luxe, atractiu físic, vitalitat, aventura i, fins i tot, sensualitat. Les novel·les de duro representaven també el somni de l’acció amb la raresa de sortir-hi guanyador. Eren un oasi en aquella marxa del desert quotidiana. La vida real s’acarava a la dels somnis per la via de la butxaca.

Bruguera va omplir els quioscos amb milers d’aquestes petaques de paper que feien rodar el cap del lector amb aventis de pel·lícula. Des de 1946 fins a la mort de la Bruguera el 1986, hi ha col·leccions per a tots els gustos. L’univers adult cabia sencer a la butxaca dels qui anaven curts d’armilla. I les novel·les de duro van ser un fenomen sociològic alfabetitzador, a més de crear un gust pels gèneres populars que el cinema autòcton dels seixanta, i les revistes per a adults dels setanta i vuitanta després, explotarien amb llibertat.

La vi(d)a de la butxaca és una exposició —comissariada pel periodista i professor universitari Joaquim Noguero— que homenatja la llarga vida d’aquelles col·leccions farcides de pseudònims estrangeritzats: Peter Debry, Mark Halloran, Silver Kane, Ralph Barby, Curtis Garland, Frank Caudett, Burton Hare, Clark Carrados, Lou Carrrigan, Adam Surray, Keith Luger, Vic Logan, Adolf Quibus, Rocco Sarto, Lem Ryan, Alex Simmons o Law Space (aquests dos, d’Enrique Sánchez Pascual, pare del sabadellenc Enrique S. Abulí) apareixen, entre d’altres, a les cobertes il·lustrades per artistes com Freixas, Provensal, Cortiella, Badia Camps, Bosch Penalva, E. Martín, M. García, J. Sampere, L. Almazán o Desilo, Antonio Bernal o Salvador Fabà. Per la vi(d)a de la lletra i de la imatge, els bolsilibros van fer diana al cor de l’època.

La mostra ha estat produïda i organitzada per la Fundació 1859 Caixa Sabadell, amb la col·laboració de Biblioteques de Barcelona, BCN Negra 2019, Sabadell Negre, Les Dames del Crim, Sabadell Còmics, La Llar del Llibre, Festival de Cinema de Terror de Sabadell, Associació Barafada, Área Pulp, 66 rpm ediciones i Biblioteca La Bòbila de L'Hospitalet.