Anar al contingut
Acceptar
Anar al peu de pàgina
Acceptar
Anar al menú
Acceptar

Continua la recuperació del Bosc de Can Deu

Abril de 2021

  • Dimecres 9 de desembre es van complir sis anys de la ventada que va afectar el Vallès i en el cas del Bosc de Can Deu el 80% de la seva massa forestal.
  • La Fundació 1859 Caixa Sabadell presenta les actuacions que s’han portat a terme per a la recuperació del bosc seguint les conclusions de la Comissió Tècnica per a la Recuperació del Bosc de Can Deu que aposta per un model mixt prioritzant la regeneració natural, més fiable i ràpida.
  • Les parcel·les de seguiment de la vegetació permeten estudiar i controlar el seu desenvolupament i fer pedagogia sobre la gestió forestal.
  • La Fundació, propietària i gestora del bosc, valora positivament com s’està desenvolupant la regeneració de l’espai.

Antecedents

L’Espai Natura Fundació 1859 Caixa Sabadell, amb una extensió de 86 hectàrees, comprèn el Bosc de Can Deu, que va ser adquirit per Caixa Sabadell l’any 1964 per protegir-lo de l’especulació urbanística, transformant-lo en un Centre d’Activitats Ambientals. L’any 1992 va ser declarat Forest Protectora i actualment n’és la propietària i gestora la Fundació 1859 Caixa Sabadell.

El 9 de desembre de 2014, un temporal de vent de caràcter extraordinari en combinació amb un terreny xop a causa de la llevantada dels dies previs va afectar els municipis de la falda de la Serralada prelitoral i en especial els del Vallès Occidental i el Vallès Oriental provocant una caiguda massiva de l’arbrat.

L’Ajuntament de Sabadell va estimar que al municipi havien caigut 280.000 arbres, d’aquests uns 45.000 exemplars a la finca de Can Deu, entre el 75 i el 80% de la massa de pins blancs que dominaven el bosc.

A diferència d’un incendi però, la ventada va tenir una incidència menor sobre el sotabosc mantenint la coberta vegetal de l’estrat herbaci, dels arbusts i de l’alzinar incipient de l’espai forestal. El principal avantatge era que el risc d’erosió era mínim i que els plançons d’alzina i roure presents al bosc no van ser afectats.

 

La Comissió tècnica per a la Regeneració del Bosc de Can Deu

La voluntat de la Fundació 1859 Caixa Sabadell, propietària de la finca, ha estat que Can Deu pugui recuperar la seva massa forestal el més aviat possible i continuï essent un espai per al gaudi dels ciutadans. Ara bé, aquesta recuperació s’ha de fer amb les màximes garanties i és un procés molt lent i fràgil.

L’any 2015 la Fundació va crear una Comissió Tècnica per a la Regeneració del Bosc de Can Deu, de caràcter independent, formada per representants de diferents entitats i administracions relacionades amb el món forestal i poder així abastar diferents sensibilitats i maneres d’entendre el bosc i la seva gestió. La tasca de la Comissió Tècnica és definir com serà la massa forestal en un futur i dissenyar una estratègia a seguir per assolir la recuperació del Bosc.

De forma unànime, els tècnics de la Comissió van optar per un bosc mixt d’alzines, roures i pi blanc que s’assolirà amb la regeneració natural del Bosc com a millor estratègia per la seva recuperació, deixant la reforestació només per a les zones amb risc d’erosió o aquelles en les que la recuperació natural no sigui reeixida.

Com a valor afegit, el Bosc de Can Deu es contempla com una ocasió per aprendre quina és la millor estratègia a seguir en futures pertorbacions del bosc i fer pedagogia dels processos de recuperació tot transmetent aquesta informació a la societat.

En els sis anys passats des de la ventada, la Fundació 1859 Caixa Sabadell ha esmerçat molts esforços en aquesta doble tasca de recuperar la forest i fer pedagogia dels processos de regeneració del bosc. És també d’agrair la implicació de les persones i institucions que de manera voluntària han contribuït a dur a terme la recuperació del Bosc de Can Deu.

 

La regeneració natural no significa quedar-se de braços creuats

Un cop desemboscats els arbres caiguts, l’homogeneïtat de la pineda de pi blanc va quedar substituïda per diferents zones en funció de la coberta vegetal: una zona on va romandre la pineda original, part de la qual es va deixar sense desemboscar, zones amb un alzinar incipient força desenvolupat, zones pràcticament només amb coberta herbàcia i els accessos a la finca, on el risc d’erosió i de compactació del sòl era major i on es van fer les actuacions de reforestació l’hivern de 2016.

Per al seguiment de les zones de regeneració natural al bosc es van crear tres àrees d’estudi amb tres parcel·les d’amidament dels arbres a cadascuna. El més destacable d’aquestes parcel·les, a part de la constatació de la gran quantitat de nous plançons d’arbres que estan creixent al bosc, és el gran nombre de roures trobats i de pi blanc de llavor.

Consideracions generals de la recuperació del Bosc:

  • El bosc de Can Déu, en general, té una recuperació satisfactòria a tot arreu i no presenta fenòmens rellevants de pèrdua de sòl o erosió.
  • El recobriment del terreny per un estrat de vegetació ni que sigui herbaci en tota l’àrea afectada per la ventada és pràcticament complet amb algunes petites excepcions. Per tant el risc d’erosió és baix a tot arreu.
  • El recobriment per herbassar és pràcticament general. Només en algunes zones hi ha un predomini d’esbarzer però son casos molt puntuals.
  • En algunes zones hi ha baixa regeneració d’espècies arbòries, especialment de pi blanc.
  • A pesar d’aquest alt recobriment per part de l’herbassar no sembla que hagi impedit ni estigui impedint actualment l’establiment de nous individus de diferents espècies arbòries. És més, en zones on el terreny es trobava altament desprotegit i amb una estructura molt pobra, aquest herbassar, junt amb les restes forestals de les tallades efectuades (les quals es troben en un alt grau de descomposició), estan generant un substrat favorable a la nova implantació de plançons.
  • Les úniques zones relativament exposades a l’erosió, sense que s’evidenciïn zones amb problemes importants, corresponen a alguns talussos del torrent de la Riereta amb poca coberta de vegetació i pendent molt pronunciat.
  • La densitat del regenerat arbori tot i que és molt heterogeni és en gairebé tots els casos suficient com perquè a mig termini (15-20 anys) hi pugui haver un estrat arbori amb una densitat y recobriment adequats.
  • La regeneració ha anat entrant des dels primer anys i segueix havent-hi entrada de nous individus. No es descarta que encara hi pugui haver nou reclutament en els propers anys. En aquest sentit hi ha presència de plançons (pocs) nascuts aquest darrer any.
  • També s’observa sobre els arbres adults que en els darrers anys s’han recuperat les capçades i la presència i nombre de pinyes dispersores de llavors. Aquest fet, dona resposta al retard en l’entrada de regenerat el primer anys i, la resposta de sembra que s’està donant i es continuarà donant el propers anys.
  • Les espècies que regeneren són sobretot alzina i pi blanc i, en alguns sectors ullastre. En molta menor freqüència també apareixen roures i arboços.
  • En grans espais oberts amb presència de pocs pins adults que van aguantar la ventada de 2014 i que segueixen vius són els que amb molta probabilitat han permès la regeneració actual. L’alliberament de competència d’aquests pins adults els ha permès dedicar una bona part dels recursos a generar un banc de llavors que han servit per anar sembrant els nous plançons. Sovint es troben plançons de pi a força distancia (més de 50 m) d’arbres pare.

Aquestes dades ens permeten ser moderadament optimistes respecte del procés de recuperació del bosc. En els propers anys continuarem amb l’amidament de les parcel·les i a mesura que vagin creixent els arbres caldrà fer diverses actuacions de cara a modelar el futur bosc: per als roures i alzines de rebrot es seleccionaran tanys per tal de deixar a cada exemplar només 2 o 3 peus, els més vigorosos. Pel que fa als pins, caldrà fer-hi un aclarida per deixar espai entre els diferents arbres i permetre un creixement de millor qualitat.

 

Actuacions de reforestació al Bosc de Can Deu

Des del 2016 la Fundació ve organitzant activitats de reforestació dins del pla d’actuacions de la Comissió Tècnica. Aquestes es poden agrupar en:

  • Jornades participatives de reforestació del reforestat
  • Regs de manteniment de la reforestació
  • Jornades participatives de manteniment del reforestat
  • Control de les parcel·les de seguiment del desenvolupament de la regeneració natural

Jornades participatives de reforestació (gener/febrer de 2016)

Per tal d’afavorir la regeneració del bosc als indrets més freqüentats i amb el sòl més degradat, la Fundació va organitzar al gener/febrer de 2016 la reforestació de quatre parcel·les d’1,5 ha cadascuna, per un total de 6,00 ha, amb 5.000 plançons de pi blanc, alzina i pi pinyer.

Les jornades de reforestació estaven obertes a la participació popular per tal d’ oferir a entitats i particulars de Sabadell i comarca la possibilitat de participar activament en la recuperació del bosc.

La selecció dels plançons es va fer tenint en compte l’objectiu d’assolir un bosc mixt i la constatació que, un cop desemboscat el terreny, a la major part del bosc hi havia un regenerat d’alzina i, en un grau menor, de roure. La plantació es va fer amb plançons de pi blanc, alzines i pi pinyer adquirits mitjançant el Consorci Forestal de Catalunya.

A nivell participatiu, les quatre jornades van ser un èxit. Ja des de la primera jornada va superar la previsió d’unes 150 persones per jornada comptant-hi els passavolants que anaven sumant-se a les jornades; van participar-hi prop de 1.400 persones als qui es va explicar la ventada, el projecte de recuperació del Bosc i van poder plantar i fer un reg d’establiment.

Jornades participatives de manteniment de les àrees reforestades (maig/juny de 2016)

Les jornades es van realitzar a la primavera, dedicant cada jornada a una de les quatre zones reforestades a l’hivern. L’objectiu d’aquestes jornades era vetllar per la supervivència dels nous plançons i mantenir la implicació dels col·laboradors en la recuperació del bosc.

Les persones i entitats participants havien de treure les herbes que poguessin haver crescut dins dels clots de plantació, refer els clots en cas que fos necessari, controlar el creixement dels esbarzers i fer un reg de manteniment. A cada jornada també hi havia dues persones per a fer un recompte dels plançons morts, que amb les pluges de la primavera van donar un resultat molt escàs (entre 5 i 12 exemplars segons la zona).

Regs de manteniment de les àrees reforestades (juliol/agost de 2016 i agost de 2017)

Per poder encarar millor el període de sequera estival es van programar rondes de reg de manteniment de les àrees reforestades que van dur a terme els voluntaris de l’ADF Sabadell. Van ser 9 sessions que es van realitzar a l’estiu.

Jornades participatives de manteniment de les àrees reforestades i de reposició de les fallades (febrer de 2017)

Seguint amb la programació establerta per la Comissió Tècnica per al futur del Bosc de Can Deu, al mes de febrer de 2017 es van realitzar unes noves jornades de manteniment retirant les herbes crescudes als closells, regant els arbres plantats i substituint els arbres morts (fallades) per nous exemplars de pi blanc i alzina.

Novament es va voler comptar amb veïns i entitats donat que són els principals usuaris del bosc i les jornades van finalitzar amb un èxit rotund de participació, més de 600 persones a títol individual o en entitats, superant amb escreix les expectatives.

La superfície en que es va treballar, 6 ha, ha estat repartida entre les quatre zones, de manera que cada jornada es treballava 1,5 ha aproximadament amb un total de 450 plançons de pi blanc i alzina per substituir les fallades de la reforestació.

A la substitució de fallades van contribuir també els grups escolars que van visitar la masia al gener i febrer, als qui es donava l’opció de plantar arbres a Sant Vicenç de Verders a la tarda, un cop realitzada l’activitat matinal. Finalment hi van participar 25 grups escolars que van plantar 50 arbres.

Tasques de manteniment de les àrees reforestades (novembre de 2017)

Al mes de novembre s’han realitzat tasques de manteniment consistents en el desbrossat dels closells dels arbres reforestats l’any 2016 per tal de reduir la competència i afavorir la seva insolació als mesos d’hivern.

Una segona feina va ser identificar i tallar els pins que estaven morts, torts o en risc de caure al conjunt de la finca, tasca encaminada a reduir el risc d’accident per als usuaris del bosc.

Jornades participatives de manteniment de les àrees reforestades (Anys 2018, 2019 i 2020)

Entre els anys 2018 i 2020 es van realitzar al mes de febrer noves jornades de manteniment retirant les herbes crescudes als closells, regant els arbres plantats. La principal diferència amb les anteriors consisteix en què es va iniciar als participants en les feines d’amidament dels arbres en les parcel·les de seguiment de la vegetació. Així, els assistents van poder localitzar els arbrets a la parcel·la, van amidar-ne l’alçada i el diàmetre basal i van anotar-ne l’estat general.

L’objectiu d’aquestes jornades es concentrava, doncs, en la part pedagògica:

  • refermar la idea que les reforestacions no s’acaben un cop plantats els arbres sinó que se n’ha de tenir cura durant uns anys
  • aprendre les tècniques d’amidament de la vegetació que permeten fer un seguiment del desenvolupament de la recuperació del bosc

Control de les parcel·les de seguiment del desenvolupament de la regeneració natural (juliol i desembre de 2016, novembre de 2017, desembre de 2018, 2019 i 2020)

L’any 2016 es van establir nou parcel·les de seguiment del desenvolupament dels plançons de regeneració natural al Bosc que permetran estudiar tres tipologies de vegetació diferents amb tres repeticions per a cadascuna:

- Àrea sense coberta arbòria i amb regeneració natural (3 parcel·les)

- Àrea de reforestació amb regeneració natural (3 parcel·les) on es podrà comparar el desenvolupament dels arbres de regenerat i els de reforestat.

- Àrea de regeneració natural de pi blanc (3 parcel·les).

Per a cadascuna de les parcel·les es van marcar un mínim de 50 exemplars de diferents espècies arbòries que s’han localitzat individualment respecte d’un arbre o punt central i de les que s’ha mesurat el diàmetre i l’alçada i el seu estat general. Les mesures es van prendre al mes de juliol, un cop finalitzat el període de creixement de la primavera i al desembre de 2016 després del creixement de la tardor. Al novembre de 2017 es va fer un nou amidament al que han anat seguint el del desembre de 2018 a 2020.

D’aquest seguiment que ha de perllongar-se en el temps com a mínim per un període de 10 anys es pretén obtenir dades que permetin fer un estudi de com respon la vegetació d’una zona forestal devastada per efecte d’una ventada, fenomen poc conegut fins ara a Catalunya però que podria arribar a ser recorrent amb el canvi climàtic.

L’àrea d’estudi està localitzada amb uns rètols (“Zona d’estudi de la regeneració natural”) recomanant no entrar-hi per no malmetre la vegetació.

 

Finançament de les actuacions

Les primeres actuacions destinades a la recuperació del Bosc de Can Deu es van finançar amb els diners provinents de la venda de la fusta i de l’assegurança forestal que tenia la finca. Tanmateix, per al desenvolupament d’aquest projecte de recuperació del bosc de Can Deu ha estat essencial el suport de BBVA, entitat financera molt compromesa amb l’activitat mediambiental i pedagògica que es realitza a l’Espai Natura. També cal destacar l’ acord amb la Diputació de Barcelona per a fer una aportació extraordinària vehiculada a través de l’Ajuntament de Sabadell; i les aportacions d’empreses com Quadpack Foundation i la Corredoria d’Assegurances Blat, SL. En aquests dos últims casos van ser cabdals les gestions del Centre de la Propietat Forestal que han propiciat l’apropament entre les dues empreses i la Fundació.

 

Estat actual del bosc de Can Deu

Un cop realitzades tot un seguit de tasques encaminades a la recuperació del Bosc de Can Deu, passats quatre anys de la ventada que va afectar la forest, des de la Fundació 1859 Caixa Sabadell es valora positivament com s’està desenvolupant la vegetació del bosc.

Tant els arbres de la reforestació com els de regeneració natural han tingut un bon creixement, es manté la coberta vegetal a tot l’espai forestal i es detecta una important presència de fauna autòctona, tant per observació directa com pels rastres. L’espai del bosc, per altra banda, continua acomplint la seva funció social amb l’ús com a espai d’esbarjo i de gaudi de la natura per als ciutadans de Sabadell i comarca.

Anualment, la Fundació 1859 Caixa Sabadell continuarà programant actuacions al bosc tant dels del vessant participatiu (amb noves jornades al febrer) com de manteniment general i de seguiment de la regeneració que ens permetin seguir vetllant per la recuperació de la massa forestal.

 

Conclusions:
  • La forests de Can Deu, està evolucionant favorablement al procés de regeneració natural, tal com s’havia observat, previst i valorat en els primers anys i posteriors seguiments fets fins ara.
  • La recuperació de la massa forestal adulta, després de la greu pertorbació soferta, es clarament patent, amb una millora generalitzada dels arbres adults, fent capçada i molta producció de pinyes, fet que s’ha traduït amb una dispersió i presència de plançons naturals en bona part de la superfície.
  • Actualment ja tenim, una informació de base més clara i contrastable, per poder plantejar la renovació del instrument de gestió forestal (PTGMF), per tal de definir els objectius i proposat d’actuacions a fer a cada rodal en els propers anys.
  • Es valora molt positivament el seguiment fet per les escoles, veïns i persones interessades en el seguiment i estudi del bosc de Can deu, que s’ha portat a terme durant aquest anys, doncs, el treball fet ha servit per poder fer una valoració més clara i científica, durant el seguiment d’aquest 5 anys.
  • Es posa de relleu que el temps en la recuperació de les masses forestals son els que son (i cal respectar-los) i, que també son clarament efectius sense una intervenció artificial generalitzada en la massa forestal. La regeneració natural es demostra clarament més efectiva, resistent i resilients en les condicions extremes que sovint patim en el context mediterrani. Sempre som a temps de plantejar una intervenció planificada de reforestació artificial, de forma més dirigida i amb més criteri.