L’exposició Neandertals a Catalunya és una revisió didàctica de l’actual estat de la recerca sobre l’Homo neanderthalensis (o Homo sapiens neanderthalensis), una espècie que va ser el resultat d’un llarg període d’evolució a Euràsia de grups humans emigrats del continent africà, ara fa entre 300.000 i 125.000 anys, seguint la línia Homo erectus / Homo heidelbergensis.

Els neandertals disposaven d’un desenvolupat món simbòlic que denota una cognició enterament humana tal com demostren l’ús de pigments, la deposició intencional de certs cadàvers o la utilització d’ornamentació personal. Els darrers estudis indiquen que el motiu de la seva desaparició va ser l’absorció de la seva població per part dels nouvinguts Homo sapiens, que probablement eren molt més nombrosos.

El 1856, en una cova situada a la vall de Neander (prop de Düsseldorf, Alemanya), foren descoberts els fòssils que van permetre identificar-los. A Catalunya —on els darrers anys han aparegut nous fòssils que ens fan replantejar la presència d’aquesta espècie a casa nostra— hi ha dos jaciments que han proporcionat restes de neandertals: la cova del Gegant de Sitges i una antiga pedrera de travertí al Pla de la Formiga de Banyoles.

A la mostra (organitzada per la Fundació 1859 Caixa Sabadell i el grup de recerca i innovació Didàctica del Patrimoni, Museografia comprensiva i Noves tecnologies - DIDPATRI) es responen qüestions com ara què menjaven, com era el seu entorn, quin pensament simbòlic podien tenir o quines connexions genètiques tenim amb ells.

L'exposició obrirà les seves portes el dijous 28 de març, amb una visita guiada a càrrec d'Isabel Boj, professora d'Història de la Universitat de Barcelona.